Nadal 3

Finalment recomanacions per a adults. L’oferta, com sempre, és molt diversa i alguns dels llibres que recomanaré ja els he ressenyat en d’ altres entrades, però podem fer una mica de resum.

Per a mi novel·les  imprescindibles del 2013 serien Intemperie de Jesús Carrasco i Del color de la leche de Nell Leyshon. Dues novel·les no massa extenses amb uns protagonistes plens de força.

Sobre la Primera Guerra Mundial, de la qual  l’any vinent en celebrarem el trist cent aniversari, també dues novel·les, 14 de Juan Echenoz una novel·la molt breu però molt interessant i El pacifista de John Boyne en la qual, a més dels horrors de la guerra, podem saber del moviment pacifista i la seva escassa acceptació social.

De novel·la negra, a part de totes les sagues nòrdiques, la segona part de la triologia del Baztán, Legado en los huesos de Dolores Redondo, on tornem a trobar  la inspectora Amaia Salazar amb la seva terrible infància a les espatlles i nous casos per investigar. Tot i que no l’he llegit encara, també goso recomanar-vos l’antologia de contes de Dashiell Hammet Disparos en la noche. És un autor indiscutible.

Noves novel·les de dues autores joves : Marta Rojals que va aconseguir un gran èxit amb la seva obra Primavera, estiu, etcétera, publica ara L’altra. També ha publicat aquest any i amb un gran èxit de crítica, l’escriptora Llucia Ramis. A Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, narra els orígens familiars i els records de la infància i primera juventud.

Novetat en novel·la de romans: la guardonada amb el Premi Néstor Luján de novel·la històrica i a més escrita per un pare de la nostra escola, Conspiració a Tàrraco de Jordi Solé: lluites de gladiadors,  intrigues polítiques i venjances .

Si us agraden les sagues familiars i la història de les ciutats importants, l’Edward Rutherfurd , després de London i New York acaba de publicar la seva visió de París. 

En el camp dels clàssics està tornant amb força, versió teatral inclosa, el 1984 de Georges Orwell. També trobem una nova traducció al castellà de Los hermanos Karámazov de Fiódor Dostoievski , un clàssic de la literatura russa i universal.

Si encara no l’heu llegit, la van publicar en castellà el 2010 i en català el 2012, no us perdeu la novel·la d’en John Williams Stoner, és un treball magnífic, reposat però vibrant.

A nivel d’assaig,  La utilitat de l’inútil de Nuccio Ordine un interessantíssim treball sobre la necessitat de les humanitats i d’aquells coneixements en general que no aporten cap benefici dinerari però que sí ens ajuden a viure amb més qualitat personal.

Hi ha moltes més novetats interessants, però no es tracta tampoc de fer una entrada exhaustiva de tot el que podem trobar a les prestatgeries de les poques llibreries que queden. Passegeu-hi amb calma i deixe-vos seduir per les portades impactants, els autors coneguts o desconeguts que us prometen i ofereixen viatges a llocs i a situacions  impensables. Doneu-los l’oportunitat !

BONES LECTURES I BONES FESTES!

(Com sempre podeu veure les portades a l’espai Pinterest , Nadal 3 a la columna de l’esquerra)

Dues novel·les sobre la guerra

Avui toca parlar de dues novel·les molt similars i molt diferents. Totes dues parlen de la guerra, de la seva brutalitat. Les dues expliquen els conflictes personals dels soldats que s’hi veuen implicats. Les dues narren  les conseqüències, la càrrega  que comporta haver estat en el camp de batalla, però crec que el missatge no és ben bé el mateix.

La primera és d’en John Boyne, conegut per l’exitosa El noi del pijama a ratlles. Aquesta nova novel·la,  El pacifista ,  està ambientada en la 1a Guerra Mundial i es centra sobretot en els conflictes morals de dos soldats respecte l’objecció de consciència i  l’homosexualitat. La novel·la està situada en dos temps històrics : durant la guerra i just després de la guerra, tot i que hi ha també diversos “flash-backs” a la infancia i adolescencia del protagonista  que ens permeten entendre millor la seva personalitat .

Les escenes del front són espléndides, amb ressons de pel·lícules – Paths of glory o Gallipoli – i la trama està força ben lligada.

La segona és El cos humà, d’en Paolo Giordano, el també aclamat escriptor de La solitud dels nombres primers. En aquest cas es tracta d’una novel·la sobre una guerra contemporània, la guerra d’Afganistan, i parla de les relacions i conflictes d’un grup de soldats italians destinats al desert. Explica el que els passa mentre són allà i també el retorn a la vida “civilitzada” i el seu encaix després de l’experiència viscuda. 

Com és habitual en ell, si recordem La solitud,  algunes de les experiències són força extremes, no inversemblants, però si estirades al màxim, sobretot les de les relacions familiars prèvies a l’estada al front, però és un llibre que té força interés i que dóna una visió bastant creïble de les guerres actuals.

Llegits així, un darrera l’altre, t’adones que han canviat els mètodes, però no la brutalitat i la deshumanització que comporten els conflictes armats. Personalment m’ha agradat una mica més la d’en Boyne perquè aporta aquesta visió històrica sobre com es va tractar el pacifisme en la primera meitat del segle XX,  però totes dues estan ben escrites i et porten a reflexionar.

John Boyne

El Pacifista

Ed. Empúries, 2013

Puntuació (sobre 5): 3

__________________________

Paolo Giordano

El cos humà

Ed. Edicions, 62, 2013

Puntuació (sobre 5): 3