Aniversaris

Aquest mes de gener celebrem aniversaris!

Primer el del reporter belga Tintin que ja n’ha fet 90 però que es manté igual de jovenívol que el primer dia: ni un canvi de vestuari, ni una arruga, ni un cabell blanc.Ni ell ni cap dels seus acompanyants ha patit l’embat del temps i les seves històries segueixen omplint les prestatgeries de biblioteques i llibreries de tot el món.

El segon aniversari és el centenari del poeta barceloní Joan Brossa, poeta incomparable d’obra extensa que no només és poesia- prosa, teatre, cartellisme, cinema, … – però que en realitat si que TOT és poesia.

Les seves obres de poesia visual, les escultures que trobem a places i carrers, al nostre Parc Catalunya sense anar més lluny, la Fundació que duu el seu nom, els llibres, antologies, reculls, els cartells plens de màgia i de simbolisme. en Joan Brossa tot és gran i es mereix una lectura i mirada atenta i, alhora, innocent que ens permeti captar el missatge sense prejudicis.

Anuncis

Nadal a la biblioteca

La biblioteca ja s’ha “vestit ” de Nadal per començar a preparar l’ambient de Festes.

Com veieu els llibres no només serveixen per llegir i passar-ho bé, també es poden utilitzar per decorar!!

Viatge lector a Cruïlla

Aquest dilluns l’editorial Cruïlla  va convidar a bibliotecaris i a professors a les seves instal·lacions de Barcelona per presentar-nos novetats i també una selecció de lectures.

Aquesta selecció, basada naturalment en llibres del segell editorial, l’ han elaborat dues dones dedicades de fa temps al món de la lectura infantil i juvenil com són la Clàudia Rosa, de l’associació de Mestres Rosa Sensat, i la Montse Marcet, llibretera de Lectors al tren de Rubí.

La selecció, molt acurada, i la presentació de la mateixa va resultar molt interessant i van saber descobrir-nos noves virtuts a llibres que potser ja teníem una mica oblidats.

A continuació ens van presentar els guanyadors dels premis Vaixell de Vapor i Gran Angular, la Gemma Lienas i en David Nel·lo respectivament, que ens van parlar dels seus llibres i de què els havia inspirat a escriure’ls.

Fòrum àlbum il·lustrat

Dissabte passat vaig assistir al Fòrum l’Àlbum a les aules organitzat dins les activitats de la Setmana de l’Àlbum. Una jornada intensa, de 9:45 del matí a 8 del vespre, farcida de xerrades sobre experiències i treballs a l’aula amb diferents grups d’alumnat: espectre autista, nois i noies d’ESO , alumnes de 1r de primària, treballar la poesia, la filosofia, ….

També vaig tenir oportunitat de conèixer i comprar llibres, nous i antics, i conèixer altra gents molt implicada en el tema de la literatura a l’aula, a les biblioteques, a les llibreries i a casa.

Llibres del mes, de la quinzena…

És difícil mantenir un bloc. Si no hi ha una cita prèviament pactada, ni que sigui amb tu mateix, els dies, les setmanes i els mesos, et passen sense escriure ni una paraula, ni donar cap informació a aquest pobre i abandonat bloc.

Com cada curs, ho tornem a provar a veure què passa.

De moment si que mantinc el Llibre de la quinzena a l’edifici de Primària i aquest curs ja en portem tres: El monstre de colors va a l’escola per iniciar el curs; Els tres bandits per acompanyar la I Trobada de novel·la negra de Sabadell i ara mateix un llibre que m’agrada molt: Cançó de bressol per a un huracà i altres contes dormilegues , un àlbum ple d’imaginació tant en els contes com en les il·lustracions. (com sempre els podeu trobar al Pinterest)

He iniciat una nova cita, aquest cop amb els pares i els professors: el Llibre del mes, una recomanació que apareix a les notícies de la plataforma Clickedu. Ja n’he recomanat dos que a mi m’han agradat especialment: El río de Rumer Godden, un clàssic anglosaxó i una novetat L’art de portat gavardina, recull de contes d’en Sergi Pàmies.

Pel que fa a les activitats de la biblioteca, ja han començat les sessions amb els nois i noies de tercer i quart d’EPRI, els alumnes de 6è d’EPRI interessats s’han apuntat a fer de jurats del premi Atrapallibres i aviat començarà el bibliopati.

De moment res més, és una posada al dia ràpida. Concretem una propera trobada per d’aquí quinze dies?

 

Sachiko

sachiko

Aquest és un llibre que deixa pòsit. Mentre el llegeixes no pots deixar-lo, has d’anar girant les pàgines, bevent cada paraula de les que t’explica la Sachiko, d’aquesta història terrible que és la seva història. La que l’ha convertida en la persona forta i lluitadora que és encara avui.

Narra la vida d’una nena que nasqué al Japó el 1938, una nena que estava a punt d’iniciar l’escolarització i que va veure com l’escola tancava a causa de la guerra. La mateixa nena que va viure l’esclat de la bomba atòmica que els bombarders B29 van deixar caure sobre Nagasaki i que va sobreviure. La que va tenir el consol de poder-se reunir amb bona part de la seva família, el germà petit va morir durant l’atac,  i d’haver de  viure, poc després, la mort dels seus germans més grans a causa de les cremades i la radiació.

Convertida ens una hibakusha, nom donat al Japó als supervivents de la bombamarcada per les conseqüències de l’explosió atòmica, físicament i anímica, va haver de lluitar per fer-se un lloc al món, per superar la por i l’odi i tirar endavant malgrat totes les dificultats.

Un llibre que parla també de l’amor i la força de la família, de la importància de la figura dels pare. Un pare, que tot i haver col.laborat en la maquinària bèl·lica,  va optar després de la guerra, per la via del pacifisme conscient i el va saber transmetre a la seva filla. I la mare que va ajudar-la amb  constància, a tirar endavant tot i les dificultats, a insistir, a seguir lluitant per aconseguir aprendre a escriure, a superar els entrebancs, sempre.

A través de les figures de Gandhi, Helen Keller i Martin Luther King Jr.,  la Sachiko lluitarà per trobar la manera de parlar sempre en favor de la pau i l’entesa entre els pobles, tot i explicar les seves tràgiques experiències, així com també de la importància de la constància i l’esforç.

El llibre està escrit per Caren Stelson, una nord americana que va conéixer Sachiko en una xerrada als Estats Units i, impressionada pel que havia sentit, va aconseguir parlar amb ella i que accedís a que la Caren escrigués la  seva història.

És una biografia dura, sense gaires concessions al sentimentalisme, però alhora plena d’amor  i d’entrega als altres amb convicció i sentiment.

Molt recomanable per a lectors a partir del 11/12 anys.