Sachiko

sachiko

Aquest és un llibre que deixa pòsit. Mentre el llegeixes no pots deixar-lo, has d’anar girant les pàgines, bevent cada paraula de les que t’explica la Sachiko, d’aquesta història terrible que és la seva història. La que l’ha convertida en la persona forta i lluitadora que és encara avui.

Narra la vida d’una nena que nasqué al Japó el 1938, una nena que estava a punt d’iniciar l’escola i que va veure com l’escola tancava a causa de la guerra. La mateixa nena que va viure l’esclat de la bomba atòmica que els bombarders B29 van deixar caure sobre Nagasaki i que va sobreviure. La que va tenir el consol de poder-se reunir amb bona part de la seva família, el germà petit va morir durant l’atac,  i d’haver de  viure, poc després, la mort dels seus germans més grans a causa de les cremades i la radiació.

Convertida ens una hibakusha, nom donat al Japó als supervivents de la bombamarcada per les conseqüències de l’explosió atòmica física i anímicament, va haver de lluitar per fer-se un lloc al món, per superar la por i l’odi i tirar endavant malgrat totes les dificultats.

Un llibre que parla també de l’amor i la força de la família, de la importància de la figura dels pare. Un pare, que tot i haver col.laborat en la maquinària bèl·lica,  va optar després de la guerra, per la via del pacifisme conscient i el va saber transmetre a la seva filla. I la mare que va ajudar-la amb  constància a tirar endavant tot i les dificultats, a insistir, a seguir lluitant per aconseguir aprendre a escriure, a superar els entrebancs, sempre.

A través de les figures de Gandhi, Helen Keller i Martin Luther King Jr.,  la Sachiko lluitarà per trobar la manera de parlar sempre en favor de la pau i l’entesa entre els pobles, tot i explicar les seves tràgiques experiències, així com també de la importància de la constància i l’esforç.

El llibre està escrit per Caren Stelson, una nord americana que va conéixer Sachiko en una xerrada als Estats Units i, impressionada pel que havia sentit, va aconseguir parlar amb ella i que accedís a que la Caren escrigués la  seva història.

És una biografia dura, sense gaires concessions al sentimentalisme, però alhora plena d’amor  i d’entrega als altres amb convicció i sentiment.

Molt recomanable per a lectors a partir del 11/12 anys.

 

Anuncis

Joan Manuel Gisbert

El passat dia 6 de febrer els alumnes de 4t de Primària van tenir el goig de compartir una estona amb en Joan Manuel Gisbert, l’autor de El Palau dels Tres Ulls, llibre que van llegir a la classe el primer trimestre del curs.

El llibre els va agradar molt i la trobada amb l’autor va ser molt interessant ja que li van poder fer preguntes sobre els personatges, la història, el perquè del color dels ulls, la inspiració que el va fer escriure aquesta història, etc.

En Joan Manuel sempre ho fa molt fàcil i entenedor, ja que té una gran facilitat de paraula i una capacitat expressiva amb el cos – mans, veu, cara- que ràpidament es posa l’auditori a la butxaca.

Com sempre una molt bona experiència per l’alumnat i les mestres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Novel·la juvenil II

Un altre tipus de novel·les juvenils (o no) són les literàries. (No vull dir que les altres no siguin literatura, evidement ho són, però tenen un propòsit alliçonador al darrera, un cert “bonisme” que segons com, els resta una mica d’atractiu).

Aquestes són novel·les  que s’empesquen una història que, a vegades,  no se sap d’on surt, i aquesta història va creixent i , a mida que la vas llegint, te la fas teva, te la creus, no la pots deixar de llegir.

Són les que no et deixaran mai més. I d’aquestes n’hi ha tres que us vull recomanar de manera especial.

La primera la vaig llegir seguint la recomanció d’en Jaume Centelles, La Mèdium d’en Silvestre Vilaplana. Una excel·lent novel·la policíaca per joves i per adults.

La segona és una joia de recent aparició al nostre mercat La mona de l’assassí, una novel·la d’aventures clàssica que és com un balsam dins el nostre món tan tecnològic i accelerat. Una novel·la que ens parla d’amistat i lleialtat. Fantasia i realitat enllaçades de manera magistral per aquest autor quasi desconegut que també ens regala unes meravelloses il·lustracions. No podrem oblidar mai la Sally jones.

La tercera és bonica i tendra: Una història de futbol que parla d’amistat, d’un primer amor, de pares sense estudis i, evidentment, de futbol.

No us les podeu perdre. Són tres novel·les extraordinàries!

Novel·les juvenils I

Darrerament he estat llegint unes quantes novel·les “juvenils” que he trobat  interessants, novel·les juvenils perquè  el públic al qual van adreçades és el de la franja d’edat entre els 11 i els 18 anys.

Són novel·les que, amb més o menys fortuna, tracten els problemes que afecten els joves d’aquestes edats:  els primers amors, amb sexe o sense; identitat sexual; primeres sortides nocturnes a discoteques  amb alcohol i/o drogues,  i l’ assetjament escolar, són els temes que marquen tendència en aquestes novel·les juvenils.

Són històries  ben treballades i, segurament en molts casos són útils, sobretot a nivell escolar perquè poden facilitar  parlar d’aquestes problemàtiques de manera més oberta i menys compromesa perquè estàs parlant de la novel·la, dels problemes dels protagonistes del llibre i no de tu ni del teu entorn.

Històries com les que s’expliquen a Invisible  o a La Ràbia que parlen de l’assetjament escolar i de la definció sexual entre d’altres temes, o 50 coses sobre mi, que vol posar de relleu i clarificar els problemes dels joves amb l’alcohol, en serien dos exemples molt recents i prou dignes dins aquest espai de novel·les realistes.

Novel·les útils i recomanables si es volen fer clubs de lectura sobre aquests temes concrets i deixar que els adolescents en puguin parlar de manera lliure i oberta, sense deixar de banda la qualitat de literària de la novel·la.

Bones festes!

Avui comencen les vacances escolars. Un descans després d’un trimestre farcit d’esdeveniments socials i polítics.

Des de la biblioteca us recomano trobar moments relaxats per a la lectura, sobretot per a la lectura en família, la compartida.

Us adjunto un document que hem redactat amb algunes lectures que us suggerim. Lectures que ens han agradat  i que potser als nens els agradaria tenir a casa, a la seva biblioteca.

Lectures recomanades

Molt bones festes a tothom i bones lectures!

Activitats de la setmana de l’Àlbum

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ha estat una setmana frenètica, amb activitats constants i a totes hores, però ha valgut la pena l’esforç de l’organització i dels assistents als diferents actes. L’àlbum il·lustrat ha guanyat la visibilitat que es mereix.

Hem conegut molta gent, hem vist noves activitats que es poden fer a partir de la filosofia de l’àlbum; hem après a llegir les imatges de manera diferent i hem conegut experiències educatives que ens han emocionat.

Felicitats als organitzadors i restem a l’espera de la nova edició!

 

Àlbums il·lustrats

Com ja deveu haver sentit, aquesta setmana les editorials que publiquen majoritàriament àlbums il·lustrats, han iniciat una campanya d’actes, molt extensa i variada, per tal de donar a conéixer aquest “gènere” literari que consideren que és poc visible a la nostra societat.

Han implicat autors, il·lustradrors, biblioteques, llibreries, i es faran més d’un centenar d’actes per a tots els públics amb la intenció de posar els àlbums al lloc que els correspon per temàtica i qualitat.

Però què és un àlbum il·lustrat? És aquell llibre que combina els llenguatges textuals i visuals per donar sentit a la història que volen explicar. I tant important és la imatge com la paraula per poder copsar tot allò que ens vol explicar.

De sempre s’ha entès, erroniament, que un llibre amb il·lustracions és només per a nens petits, pels que encara no saben llegir de manera fluida, però actualment hi ha al mercat àlbums per a totes les edats i de totes les temàtiques que ens poden ajudar molt en determinats moments per a introduir temes a la família o a les aules.

Des d’aquí ens agradaria aconsellar-vos que doneu una oportunitat a aquests llibres, que moltes vegades són autèntiques obres d’art, i que els llegiu i els comenteu amb els vostres fills o alumnes.