Un monstre em ve a veure

No l’he vist encara però sembla que paga la pena anar al cinema a veure l’adaptació de la novel·la d’en Patrick Ness a partir de les idees de la Shiobhan Down.

De la novel·la ja us en vaig parlar fa molts dies, al setembre del 2014 quan la vaig  descobrir a través d’imagesun programa de ràdio. En aquell post “Contes per comprendre” us deia que era un llibre dur però que ajudava a captar emocions i sentiments.

Si la pel·lícula és, com diuen, una molt bona adaptació del llibre, segur que anar-la a veure és una excel·lent manera d’invertir el nostre temps.

 

Atrapallibres i Protagonista Jove

Com cada any us recomanen els llibres que opten als premis Atrapallibres i Protagonista Jove. Selecció molt acurada dels llibres publicats en català per a totes les edats.

Com és habitual els alumnes de 6è participaran a l’Atrapallibres en la categoria d’11 a 12 anys i esperem que la participació sigui molt alta.

A la biblioteca tenimTOTS els llibres seleccionats, un any de coincidència en la tria!

 

Recomanacions

S’acosten un dies de vacances i per tant un bon moment per comprar o regalar un llibre o per fer baixar una mica la pila de “llibres pendents de llegir quan tingui una mica de temps”.

Agafar un llibre per submergir-vos en les seves pàgines pot ser un bon relax aquest any que la Setmana Santa arriba aviat i que potser serà massa freda per submergir-se a les aigües del mar. Aprofiteu i deixeu-vos portar per bones històries d’amor o de misteri, d’intriga o d’humor.

D’altra banda potser us toca fer el regal al fillol o a la fillola i quin millor regal, a part de la mona, que un bon llibre?

Trobareu les recomanacions com sempre en els taulers de Pinterest a la columna de l’esquerra, però aquí us en deixo una mostra.

mapa

 

cau           Sara

oreneteinvents

 

 

 

 

 

 

L’amor fora de mapa

DSC_0280DSC_0282Dissabte 27 es va presentar a Sabadell, al Velòdrom de Can Balsach, el nou llibre d’en Roc Casagran.

L’acte va ser molt interessant amb l’actuació de Mireia Vives i Borja Penalba que han musicat els poemes que escriu en Llull, el protagonista d’aquesta nova novel·la d’en Roc. El públic que omplia la sala es va entregar a la simpatia dels cantants i a la dramatitzada presentació del llibre.

La novel·la en sí és molt original en el plantejament, en la construcció dels personatges i en l’excel·lent tria de la veu narrativa.

Una novel·la poètica, una novel·la amb poemes?  Crec que es pot classificar en les dues categories , és poètica perquè tota ella és un poema d’amor, i és una novel·la amb poemes perquè inclou moltes poesies integrades en el text i en la història que explica. I si, és una novel·la d’amor, però d’amor treballat, conscient i madurat que poc té a veure amb les foguerades adolescents.

Una lectura recomanable i recomanada.

 

 

 

Recomanacions de Nadal

Ja s’acosten les festes de Nadal, una ocasió excel·lent per dedicar uns minuts diaris a la lectura per gust, sols o acompanyats, per vosaltres mateixos o en veu alta per tal de compartir el plaer d’una bona estona.

També és època de regalar i un llibre, un bon llibre, sempre és un regal fantastic.

Us posem enllaços a l’apartat del pinterest per si us ve de gust consultar les nostres recomanacions. No són exhaustives, som conscients que hi ha molts altres llibres que es mereixen estar a aquests taulers, però en algun moment o altre hem de frenar la mà. La millor recomanació és anar a les llibreries amb temps i remenar, mirar, llegir les contraportades, mirar els dibuixos si es tracta de llibres il·lustrats o àlbums, deixar-vos aconsellar pels llibreters i llibreteres que en saben molt i sortir del establiment convençuts i feliços amb un bon llibre per vosaltres o per la persona a qui voleu obsequiar.

Molt bones festes a tots!

 

Tot està relacionat

Acabo de llegir una novel·la juvenil, Connexions de l’escriptora canadenca Elizabeth Stewart editat per Cruïlla i us en vull parlar perquè m’ha impactat força.

Tractaconnexions de tres noies adolescents que viuen el mateix moment històric però en tres situacions totalment diferents.

Hi ha la Fiona, una estudiant de Vancouver, la Sylvie una refugiada congolesa i la Laiping una treballadora xinesa. Totes tres tenen edats similars, però les seves vides no tenen res a veure o potser si que hi ha alguna cosa que les uneix.

És una novel·la realista sense massa concesions ni sentimentalismes: les coses són com són i no s’hi poden posar benes ni pal·liatius. Hi ha temes francament durs i que potser algú trobarà massa crus per una novel·la juvenil, però la vida és així i potser és hora que els nostres joves s’adonin de com són les coses i què s’amaga darrera el nostre consumisme.

La intenció de l’autora és la denúncia de determinats fets i no se n’amaga en cap moment, fent fins i tot un alegat final que pretén fer-nos conscients i coherents: si el que hem llegit ens ha colpit, pensem abans de consumir determinats productes, informem-nos i actuem en conseqüència.

Està ben escrita i els salts entre les protagonistes prou ben equilibrat, tot i que deixa una mica de banda la Fiona, ja que potser és la situació que els lectors podem conéixer més, i tractant més a fons les circumstàncies de la Laiping i la Sylvie.

L’Elizabeth Steewart, de qui no conec la resta de la seva obra, és escriptora i guionista de televisió i sembla que bona part de la seva producció està dedicada a la crítica social, basant les seves històries en fets reals.

Contes per comprendre

Vaig sentir parlar d’aquest llibre a la ràdio i em va semblar interessant així que el vaig anar a buscar. Només hi ha traducció en castellà i en dues edicions, la que em vaig quedar és editada per Debols!llo i il·lustrada per en Jim Kay.

En Conor és un adolescent fill de mare divorciada i malalta de càncer. El pare viu en un altre continent on ha format una nova família. Des de que en Conor sap de la malatia de la mare té un malson recurrent que no pot explicar a ningú, la seva vida escolar es comença a complicar i la seva actitud resulta incomprensible per a companys i professors.

Una nit un monstre el visita i li promet que seguirà venint i li explicarà tres històries després  serà el noi qui n’hi haurà d’explicar una, la del Conor.

És un llibre estrany inspirat en les idees de l’autora Siobhan Dowd qui va morir de càncer als 47 anys sense poder dur al paper aquesta història. En Patrick Ness va agafar el relleu i ha escrit un llibre dur, cruel fins i tot però que reflecteix prou bé les angoixes dels familiars de malalts i que convida a reflexionar sobre sentiments i emocions . No és un llibre fàcil però paga la pena fer l’esforç.

Un monstruo viene a verme de Patrick Ness. Ed. Debols!llo, 2012.

Les millors de l’estiu

Vaig dir que comentaria en una entrada nova els llibres que mès m’han agradat aquest estiu i aquí està.

Dos taüts negres i dos de blancs d’en Pep Coll. Una família va ser assassinada al Pallars Jussà l’any 1943, hi va haver investigació i uns veïns de la família foren acusats i empresonats. Finalment però els van deixar en llibertat sense càrrecs i mai més es va obrir el sumari. En Pep Coll, nascut a la zona, ha decidit recuperar el cas i ens ofereix la seva versió dels fets en una trama que barreja realitat i ficció. Ben construïda, amb la llengua del Pallars i aportant dades biogràfiques de tots els personatges implicats en la trama i també de la zona, que era de pagès i ramadera i que ara, abandonada pels seus habitants, s’ha convertit en un refugi de carronyaires. Una novel·la de molt bon llegir. (Ed. Proa, 2013 Col. A tot vent, 596).

Ciutats de paper és una novel·la juvenil (?) que ens explica la recerca personal d’en Quentin Jacobsen, un adolescent  punt de graduar-se. En Quentin és un bon noi, sense dificultats ni a casa ni als estudis i sempre ha estat enamorat de la seva veïna i companya de classe Margo, tot i que ella ja fa anys que no li fa massa cas. Un nit però la Margo li demana ajuda. L’endemà ella desapareix i en Quentin farà tot el possible per trobar-la i en aquesta recerca es trobarà a sí mateix. Com a l’anterior novel·la d’en John GreenNo està escrit a les estrelles, els protagonistes no són el prototip de l’adolescent a l’ús a la literatura juvenil, tenen alguna cosa més, una capacitat d’instrospecció, d’humor i de raonament, que te’ls fa més creïbles i propers. (Ed. Fanbooks, 2014)

Nos vemos allá arribapremi Gouncourt, és una història difícil de classificar. Parla del retorn a casa dels soldats francesos que van lluitar a la Primera Guerra Mundial i parla d’amor i de por, de venjança i de corrupció. És una obra  esfereïdora pel que fa al retrat de l’ambició, és tendra per l’entrega dels amics, és dura per les condicions que retrata dels pobres soldats ferits que retornen a casa i es troben sense feina ni aixopluc de cap mena. Per desgràcia moltes de les trames que apareixen al llibre estan basades en fets reals. És un molt bon llibre. (Ed. Salamandra, 2014)

Per últim Las siete cajas una obra basada en els documents que l’autora, Dory Sontheimer, nascuda a Barcelona de pares alemanys, va trobar a l’altell de casa els pares. Cartes i documents oficials que li han permès reconstruïr la vida de la seva família, originàriament jueva, sota el govern nazi. Molt interessant pel fet de “viure” en persones reals els successius drames que van sacsejant la família. Altament recomanable. ( Ed. Circe, 2014)

 

Un clàssic de filosofia

Avui m’agradaria recomanar un clàssic del 1759, un conte d’aventures disbauxat i divertit però amb una profunda càrrega de veritat social. Em refereixo a Càndid de Voltaire i en una nova edició magnífica traduïda per Jordi Llovet , il·lustrada deliciosament per Quentin Blake i amb moltes notes aclaridores sobre qüestions històriques i raons de l’autor

A la contracoberta del llibre diu :

“El va escriure el 1759, però l’hauríem de llegir ara. Al cap i a la fi, el món continua sent “una cosa ben forassenyada i abominable”. I la millor manera d’entendre-ho és amb aquest conte filosòfic  divertidissim, clàssic i, per tant modern. 

Sense Càndid seríem menys savis. Sense Càndid riurìem menys. Sense Càndid ploraríem menys. Però sense Càndid també seríem més càndids, i això faria que “el millo dels mons possibles” fos un lloc encara més injust, inhabitable i cínic”.

No m’esperava gens el que he trobat en aquest llibre, he rigut amb ganes davant les aventures, desventures més aviat, d’aquest jove alemany abocat a una vida errant per culpa d’un petó. I si, rius, però també convida a reflexionar sobre moltes institucions, comportaments socials, costums i conflictes.

Voltaire

Càndid o l’optimisme

Ed. Blackie Books, 2014

Estiu

“(…) Quan vens un llibre a un home, no li vens només dotze unzes de paper, tinta i cola, sinó que li vens una vida nova. en un llibre hi ha amor i amistat, humor i vaixells que solquen el mar de nit; en un llibre de veritat, vull dir, s’hi pot trobar el cel i la terra.”

Aquesta cita pertany a un llibret amable i fàcil de llegir, amb humor, amor i drama, un llibre de veritat doncs. Es tracta de La llibreria ambulant de Christopher Morley. Parla d’un aventurer amant dels llibres que es dedica, a principis del segle XX, a recórrer els camins d’ Estats Units tot repartint xerrades  i  bons llibres. És una bona lectura per una tarda tranquil·la després d’un matí de platja o d’una excursió per la muntanya.

També m’ha agradat perquè m’ha fet pensar en un altre llibre interessant: La senyora dels llibres de Heather Henson i David Smallen aquest cas un àlbum il·lustrat que parla de la gent que, també als Estats Units, recorria els camins més abruptes i afrontava les condicions més adverses per tal de fer arribar un bri de cultura i bons llibres a les cases més aillades a finals del segle XIX. Un bonic llibre que emociona en la seva senzillesa.

El primer està editat per Viena edicions en una excel·lent traducció de Dolors Udina i publicat  en català molt recentment. El segon és de l’editorial Joventut i ja té uns quants anys (edició de 2010).