Clàssics de literatura juvenil

2241

Un avi de l’escola, en Josep Escoda,  ha regalat  a la nostra biblioteca la col·lecció “Clàssics de la literatura juvenil” publicada per edicions 62 i distribuïda pel diari Ara.

La col·lecció consta d’ una àmplia selección  dels clàssics de sempre – La volta al món en vuitanta dies, Mecanoscrit del segon origen, Aloma… – i també d’algunes obres més actuals com per exemple El noi del pijama de ratlles o El diari secret d’Adrian Mole.

De moment ja ens ha arribat la primera part d’aquesta col·lecció (16 obres)

Moltes gràcies!

Nadal 2

Seguint amb la llista de llibres recomanats per regalar o comprar aquestes festes, ara tocaria mirar llibres per a cicle superior, ESO i Batxillerat. Edats difícils perquè hi ha diferències molt grans entre la capacitat lectora de nois i noies de la mateixa edat. A la biblioteca veig nanos de 5è i 6è que només llegeixen còmics del Detectiu Conan o del Geronimo Stilton, mentre d’altres ja prefereixen novel·les com El peatge màgic, Finis mundi, L’illa del tresor  o Els jocs de la fam.

Tots ells llibres molt recomanables igual que els del Diari del Greg, Tom Gates, Elvis Riboldi, etc. , totes aquestes sèries que han aparegut els darrers anys en  format de diari adolescent que barreja dibuixos i text i en els quals es parla de les inquietuds de la primera adolescència amb gran sentit de l’humor .

Canviant de temática podem trobar altres llibres interessants per a aquesta franja àmplia d’edat :

Wonder un gran llibre  sobre un noi intel·ligent i amb molt sentit de l’humor però amb una greu deformitat física el que li comporta  problemas de convivència a l’institut i també a la família. Ben estructurat amb diferents punts de vista, té el punt de cruesa i el punt de sucre adequats.

D’aquest llibre us en vaig parlar fa molt poc : Vango un llibre d’aventures constants que enganxa.

Novel·les de caire detectivesc o políciac: podem trobar des de La Penya dels Tigres, passar a les clàssiques del Sherlock Holmes o l’Agatha Christie, les aventures d’en Flanagan o de la Wendy, fins a llibres com el recent Ulls negres un thriller que es llegeix sense respirar i la protagonista del qual és una noia de 16 anys que viu al carrer.

De caire més romàntic trobem llibres com  I’ll be there . Sempre amb tu o No està escrit a les estrelles. El primer no l’he llegit però ha rebut molt bones crítiques. El segon parla d’una relació entre dos nois malalts de càncer. Tot i que hi ha algun  element una mica estrany a l’obra, la relació dels nois entre ells i la seva convivència amb la malaltia, té prou interés i versemblança.

Com ja sabeu de la meva dèria pels àlbums il·lustrats n’hi ha una bona colla per a totes les edats i de tots els temes:  emocions, emigració, pacifisme, amor, humor, novel·les , contes clàssics,… . Sense oblidar tampoc els còmics tipus Tintín, Sergi Grapes, Spirou i Astèrix. Aquest darrer   té aventura nova a terres escoceses ajudant els Pictes en una història força divertida.

(Si voleu veure algunes de les portades dels llibres esmentats, podeu clicar a l’opció Nadal 2 de l’opció  Pinterest que trobareu a l’esquerra d’aquesta entrada)

Teatre: CINCO HORAS CON MARIO

Fa uns dies amb alumnes de 1r i 2n de Batxillerat vam anar a teatre a veure l’adaptció d’un clàssic (ja es mereix aquest nom) de la literatura castellana: Cinco horas con Mario de Miguel Delibes.

Aquesta novel·la, que utilitza la vetlla d’un mort per explicar l’Espanya dels anys 60, és un retrat força real de la vida de la classe mitja-baixa: la dels funcionaris lligats de grat per força al règim, i també de les dificultats de les dones de l’època per adquirir una mica d’educació en el sentit intel·lectual del terme.

La Carmen que vetlla el seu marit, un professor amb tendències liberals mort d’un infart , és una dona sense cultura ni ganes de tenir-ne, entregada a la casa, el marit i els fills, perquè és el que tocava, però absolutament insatisfeta en tots els àmbits de la seva vida.

L’adaptació teatral ja fa molts anys que volta pels escenaris de tota Espanya però ara ha canviat de protagonista, la Mentxu ja no és la gran Lola Herrera sinó la Natalia Millán a qui   potser li manca una mica de personalitat, una mica de “vida” per donar tota la magnitud que reclama aquest  monòleg.

La posada en escena tampoc és un gran encert i hi ha algunes llacunes en relació als mobles i les actituds de la protagonista.

Tot i aquestes petites crítiques, el text segueix sent un gran text i en general va agradar força.