Final de curs

Sembla imposible però ja ha passat tot un altre curs. Tot un curs amb noves experiències, companyies diferents, alumnes amb altres necessitats,… en fi un cúmul de nous referents a tenir en compte de cara el curs vinent. Naturalment el proper curs també serà molt diferent, però les experiències es van acumulant i totes fan servei.

Quant al bloc no ha estat un curs massa abundant de notícies. Moltes coses  han passat sense fer-ne un registre gràfic o escrit, fet que procuraré millorar en el curs següent, si més no hi posaré les ganes.

Pel que fa a trets diferencials del curs n’hi ha un que m’agradaria destacar: la resurrecció dels còmics d’en Massagran! Els nois de tercer de Primària van fer la descoberta i han aprofitat per llegir-ne tots els títols que tenim a la biblioteca. Fa il·lusió veure tot un clàssic en mans dels nens!massagran

Els del cicle inicial de l’ESO han passat la darrera part del curs llegint les sagues més o menys mitològiques que l’escriptor Rick Riordan ha posat al dia a través de joves herois. Una bona manera d’acostar-se a la mitologia!

baixa

Dels més grans poca cosa puc dir, he descobert algunes lectores de Jane Austen, però poca cosa més. No són gaire fans de la biblioteca ni de demanar consell.

En fi, com us deia ja ha passat un altre curs, som a l’estiu i per vacances potser podeu trobar algun moment per llegir. Si voleu, als  meus taulers de Pinterest, al  de “Lectures al dia” podeu trobar tot allò que he anat llegint aquests darrers mesos amb un petit comentari. Però si no us agrada gaire, feu el més apropiat: aneu a llibreries, biblioteques, pàgines d’internet i blocs diversos, mireu, remeneu i trieu algun llibre, us farà feliços!

Molt bon estiu!

Ramon Llull

Enguany es celebra l’any Llull per commemorar el 7è centenari de la mort de Ramon Llull (1232-1316), un dels màxims exponents de la cultura i el pensament europeus.

Català de Mallorques fou senescal de l’Infant en Jaume i feu vida de cortesà : matrimoni, fills, negocis,…  però  als 30 anys experimentà una profunda transformació, deixà família i cort i es convertí en defensor del cristianisme.

Els seu principal objectiu a partir d’aquell moment fou convertir infidels i a aquesta tasca es dedicà en cos i ànima.

Aprendre idiomes per a poder parlar els no cristians en la seva llengua, escriure llibres i tractats per a fer una difusió encara més àmplia de la seva fe,  viatjar per tota Europa i el nord d’Àfrica per predicar en els països dels infidels; a tot això va dedicar la seva vida a partir del moment de la seva entrega al cristianisme.

Va crear també un sistema filosòfic- Art – que integrava religió, filosofia, ciència, moral i ordre social, destinat a demostrar la superioritat del cristianisme sobre qualsevol altra religió.

Va escriure més de dues-centes obres entre les que destaquen Llibre de contemplació en Déu, Llibre de l’orde de cavalleria, Blanquerna i Fèlix o Llibre de les meravelles.

DSC_0334

 

 

Glosadors

Dissabte passat es van celebrar a la nostra ciutat les “12 hores de glosa”, una interessant mostra de cançó improvisada que, tot i el vent i el temps una mica desagradable, va omplir la plaça del Mercat i d’altres recintes sabadallencs durant tot el dia i part de la nit.
En aquest moment les agrupacions de glosadors están duent a terme un “recapte” de finançament per poder realitzar un documental sobre les gloses i els glosadors. Us poso l’enllaç aquí sota per si us hi voleu sumar, és una molt bona tradició que agermana totes les terres catalanes i que dóna vida a la llengua, a la creativitat i a la música.

Glosadors

Nadal 3

Finalment recomanacions per a adults. L’oferta, com sempre, és molt diversa i alguns dels llibres que recomanaré ja els he ressenyat en d’ altres entrades, però podem fer una mica de resum.

Per a mi novel·les  imprescindibles del 2013 serien Intemperie de Jesús Carrasco i Del color de la leche de Nell Leyshon. Dues novel·les no massa extenses amb uns protagonistes plens de força.

Sobre la Primera Guerra Mundial, de la qual  l’any vinent en celebrarem el trist cent aniversari, també dues novel·les, 14 de Juan Echenoz una novel·la molt breu però molt interessant i El pacifista de John Boyne en la qual, a més dels horrors de la guerra, podem saber del moviment pacifista i la seva escassa acceptació social.

De novel·la negra, a part de totes les sagues nòrdiques, la segona part de la triologia del Baztán, Legado en los huesos de Dolores Redondo, on tornem a trobar  la inspectora Amaia Salazar amb la seva terrible infància a les espatlles i nous casos per investigar. Tot i que no l’he llegit encara, també goso recomanar-vos l’antologia de contes de Dashiell Hammet Disparos en la noche. És un autor indiscutible.

Noves novel·les de dues autores joves : Marta Rojals que va aconseguir un gran èxit amb la seva obra Primavera, estiu, etcétera, publica ara L’altra. També ha publicat aquest any i amb un gran èxit de crítica, l’escriptora Llucia Ramis. A Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, narra els orígens familiars i els records de la infància i primera juventud.

Novetat en novel·la de romans: la guardonada amb el Premi Néstor Luján de novel·la històrica i a més escrita per un pare de la nostra escola, Conspiració a Tàrraco de Jordi Solé: lluites de gladiadors,  intrigues polítiques i venjances .

Si us agraden les sagues familiars i la història de les ciutats importants, l’Edward Rutherfurd , després de London i New York acaba de publicar la seva visió de París. 

En el camp dels clàssics està tornant amb força, versió teatral inclosa, el 1984 de Georges Orwell. També trobem una nova traducció al castellà de Los hermanos Karámazov de Fiódor Dostoievski , un clàssic de la literatura russa i universal.

Si encara no l’heu llegit, la van publicar en castellà el 2010 i en català el 2012, no us perdeu la novel·la d’en John Williams Stoner, és un treball magnífic, reposat però vibrant.

A nivel d’assaig,  La utilitat de l’inútil de Nuccio Ordine un interessantíssim treball sobre la necessitat de les humanitats i d’aquells coneixements en general que no aporten cap benefici dinerari però que sí ens ajuden a viure amb més qualitat personal.

Hi ha moltes més novetats interessants, però no es tracta tampoc de fer una entrada exhaustiva de tot el que podem trobar a les prestatgeries de les poques llibreries que queden. Passegeu-hi amb calma i deixe-vos seduir per les portades impactants, els autors coneguts o desconeguts que us prometen i ofereixen viatges a llocs i a situacions  impensables. Doneu-los l’oportunitat !

BONES LECTURES I BONES FESTES!

(Com sempre podeu veure les portades a l’espai Pinterest , Nadal 3 a la columna de l’esquerra)

Teatre: CINCO HORAS CON MARIO

Fa uns dies amb alumnes de 1r i 2n de Batxillerat vam anar a teatre a veure l’adaptció d’un clàssic (ja es mereix aquest nom) de la literatura castellana: Cinco horas con Mario de Miguel Delibes.

Aquesta novel·la, que utilitza la vetlla d’un mort per explicar l’Espanya dels anys 60, és un retrat força real de la vida de la classe mitja-baixa: la dels funcionaris lligats de grat per força al règim, i també de les dificultats de les dones de l’època per adquirir una mica d’educació en el sentit intel·lectual del terme.

La Carmen que vetlla el seu marit, un professor amb tendències liberals mort d’un infart , és una dona sense cultura ni ganes de tenir-ne, entregada a la casa, el marit i els fills, perquè és el que tocava, però absolutament insatisfeta en tots els àmbits de la seva vida.

L’adaptació teatral ja fa molts anys que volta pels escenaris de tota Espanya però ara ha canviat de protagonista, la Mentxu ja no és la gran Lola Herrera sinó la Natalia Millán a qui   potser li manca una mica de personalitat, una mica de “vida” per donar tota la magnitud que reclama aquest  monòleg.

La posada en escena tampoc és un gran encert i hi ha algunes llacunes en relació als mobles i les actituds de la protagonista.

Tot i aquestes petites crítiques, el text segueix sent un gran text i en general va agradar força.