Àlbums il·lustrats

Com ja deveu haver sentit, aquesta setmana les editorials que publiquen majoritàriament àlbums il·lustrats, han iniciat una campanya d’actes, molt extensa i variada, per tal de donar a conéixer aquest “gènere” literari que consideren que és poc visible a la nostra societat.

Han implicat autors, il·lustradrors, biblioteques, llibreries, i es faran més d’un centenar d’actes per a tots els públics amb la intenció de posar els àlbums al lloc que els correspon per temàtica i qualitat.

Però què és un àlbum il·lustrat? És aquell llibre que combina els llenguatges textuals i visuals per donar sentit a la història que volen explicar. I tant important és la imatge com la paraula per poder copsar tot allò que ens vol explicar.

De sempre s’ha entès, erroniament, que un llibre amb il·lustracions és només per a nens petits, pels que encara no saben llegir de manera fluida, però actualment hi ha al mercat àlbums per a totes les edats i de totes les temàtiques que ens poden ajudar molt en determinats moments per a introduir temes a la família o a les aules.

Des d’aquí ens agradaria aconsellar-vos que doneu una oportunitat a aquests llibres, que moltes vegades són autèntiques obres d’art, i que els llegiu i els comenteu amb els vostres fills o alumnes.

Anuncis

Amants de les llengües o no

El d’avui és un llibre absolutament imprescindible per a qualsevol persona a qui agradin les llengües i també per als que encara no s’hi han aficionat. Un llibre que desperta la curiositat i l’amor per les paraules vinguin d’on vinguin.

Lost in translation és un petit àlbum il·lustrat que ens fa descobrir tot un món d’expressions, de sentiments, de situacions, de circumstàncies, per a  definir les quals algunes cultures i llengües han trobat una paraula. Una sola paraula per explicar el reflex de la lluna a l’aigua com un camí o la sensació d’estar acariciant els cabells de la persona estimada o el trobar la resposta correcta massa tard o …

A part de la curiositat per totes aquestes paraules, les il·lustracions són magnífiques i les explicacions plenes de poesia.

“La poesia és de tots” Feu poesia

Dijous passat, dia de la Mercè, va tenir lloc a la Capella de Can Gambús la presentació oficial del llibre Feu poesia amb poemes de Maite Soler i il·lustracions de Sònia Giravent, ambdues professores de la nostra escola.

La presentació, que va tenir lloc sota el til·ler del pati de la Capella, va comptar amb la participació d’en Roc Casagran, autor del pròleg del llibre, de l’Olga Armengol i de la pròpia Maite que van recitar alguns dels poemes. També hi va col·laborar en Cèsar Giravent acompanyant amb música la lectura dels versos.

Els poemes de la Maite són sentits, viscuts del primer mot fins l’últim i narren i retraten la seva realitat i la seva manera de fer sense embuts ni simulacions.

Les il·lustracions de la Sònia, jugant sempre amb el blau, són delicades, poètiques i plenes de força.

En resum és un llibre bonic, treballat, meditat, fet amb el cor i el sentiment i que ens convida a llegir, mirar i sentir. Que no ens faci por perquè com ens diu la Maite en el seu poema “El mar, la mar”

“La poesia és de tots

Deixa que la poesia s’acosti. ”              

Acabant les vacances

Avui he penjat un tauler amb algunes de les lectures d’aquest estiu, la podeu trobar a la zona Pinterest a l’esquerra de la pantalla. Hi he posat les portades i un petit comentari, però faré una entrada més complerta amb aquells llibres que m’han semblat més interessants.

Volia aprofitar per recomanar-vos per aquests dies que encara queden que us arribeu, si no ho heu fet encara, a Sant Feliu de Guíxols i aneu a veure l’exposició de l’Espai Carmen Thyssen: L’ideal en el paisatge de Meifrèn a Matise i Gontxarova. Tots els quadres estan força bé però fins i tot paga la pena anar-hi només per aquest quadre d’en Meifrèn. És una meravella!

 

També són molt recomanables les dues exposicions del Caixafòrum de Barcelona: Sorolla, el color del mar i La bellesa cautiva. Petits tresors del Museu del Prado.

L’exposició de Sant Feliu de Guíxols està oberta fins el 19 d’octubre, la de Sorolla al Caixafòrum s’acaba el 14 de setembre i la dels Petits Tresors la podeu visitar fins el 5 de gener del 2015.

 

Jornades i Pissarro

Aquest ha estat un cap de setmana d’activitat cultural. Dissabte al matí vaig assistir a les X Jornades de la revista  “Faristol”, trobada de moltes de les persones que treballen a “Faristol” revista de literatura infantil i juvenil fent les crítiques de tots aquells llibres destinats a infant i joves que es publiquen en català. Llibreters, bibliotecaris, mestres, fan una gran tasca aconsellant i valorant les novetats literàries d’una temàtica prou oblidada en els fòrums literaris i en els suplements culturals.

La Jornada va constar d’una primera taula rodona on tres persones que es dediquen a la crítica en altres àmbits: art (Mercè Alsina) , gastronomia (Trinitat Gilbert) i teatre (Andreu Sotorra), van exposar les seves metodologies de treball i les dificultats amb que es troben a la seva feina. L’element imprescindible per a tots tres  és l’honestedat, ser sincer amb un mateix i amb els lectors sabent sempre que el seu és un ofici amb grans dosis de subjectivitat. L’ única persona que creia – amb tota la raó – que el seu sector estava en alça, fou la crítica gastronòmica, la d’art i el crític de teatre opinaven que la seva feina, igual que la de crítica literària, estava en franca recessió.

Després d’un petit recés, en Marius Serra ens oferí una dissertació també centrada en el tema de la crítica literària. Una xerrada franca i divertida tot i que tampoc era massa optimista amb el futur de la crítica literaria ja que, segons en Marius,  és evident que hi ha molts interessos editorials i empresarials que fan poc creïbles moltes de les critiques que podem llegir avui en dia. D’altra banda també va parlar de la influència de les noves tecnologies i del seu poder mediàtic.

Tot plegat fou prou interessant i a més em va permetre conéixer algunes persones a qui segueixo a través de la revista “Faristol” o als blocs que la majoria d’ells també publiquen.  I  hi havia gent tan important en el tema de la LIJ com la Teresa Duran, la Marta Luna, el Pep Molist, … .

Aprofitant l’anada a Barcelona, tarda d’art visitant la meravellosa exposició de Pissarro al Caixafòrum. Si us agrada l’impressionisme i si voleu veure l’evolució d’un pintor al llarg de la seva dilatada vida artística,  no us la perdeu perquè segur que us agradarà. (Nota: amb el carnet de docent, l’entrada és gratuïta).