MALENCONIA

ImatgeUn llibre extraordinari on les vides de les persones es nuen en una xarxa d’amor, dolor i melangia. Una família : dues mares i dos fills regenten un cafè a Amsterdam. El fill marxa cap a Srebrenica amb els cascos blaus en missió de pau. La filla emprendrà un viatge amb destí desconegut. Algú altre farà de fil conductor per explicar-nos les històries d’aquests cinc personatges lligats per l’amor i el dolor.

És una novel·la que flueix com els canals de la ciutat i que et porta a navegar per les vides d’aquests personatges que viuen sempre  propers a allò que no arribaran a trobar mai del tot: una mica de felicitat, de pau.

Costa d’explicar en poques línies tot el que hi ha en aquesta història plena, rica en matisos i en paisatges d’un Amsterdam brut i turístic però encisador. Quan l’acabes voldries anar cap allà i recrear els camins, els passejos, les vides d’aquests personatges que t’arriben a cor.

Anuncis

Dues novel·les sobre la guerra

Avui toca parlar de dues novel·les molt similars i molt diferents. Totes dues parlen de la guerra, de la seva brutalitat. Les dues expliquen els conflictes personals dels soldats que s’hi veuen implicats. Les dues narren  les conseqüències, la càrrega  que comporta haver estat en el camp de batalla, però crec que el missatge no és ben bé el mateix.

La primera és d’en John Boyne, conegut per l’exitosa El noi del pijama a ratlles. Aquesta nova novel·la,  El pacifista ,  està ambientada en la 1a Guerra Mundial i es centra sobretot en els conflictes morals de dos soldats respecte l’objecció de consciència i  l’homosexualitat. La novel·la està situada en dos temps històrics : durant la guerra i just després de la guerra, tot i que hi ha també diversos “flash-backs” a la infancia i adolescencia del protagonista  que ens permeten entendre millor la seva personalitat .

Les escenes del front són espléndides, amb ressons de pel·lícules – Paths of glory o Gallipoli – i la trama està força ben lligada.

La segona és El cos humà, d’en Paolo Giordano, el també aclamat escriptor de La solitud dels nombres primers. En aquest cas es tracta d’una novel·la sobre una guerra contemporània, la guerra d’Afganistan, i parla de les relacions i conflictes d’un grup de soldats italians destinats al desert. Explica el que els passa mentre són allà i també el retorn a la vida “civilitzada” i el seu encaix després de l’experiència viscuda. 

Com és habitual en ell, si recordem La solitud,  algunes de les experiències són força extremes, no inversemblants, però si estirades al màxim, sobretot les de les relacions familiars prèvies a l’estada al front, però és un llibre que té força interés i que dóna una visió bastant creïble de les guerres actuals.

Llegits així, un darrera l’altre, t’adones que han canviat els mètodes, però no la brutalitat i la deshumanització que comporten els conflictes armats. Personalment m’ha agradat una mica més la d’en Boyne perquè aporta aquesta visió històrica sobre com es va tractar el pacifisme en la primera meitat del segle XX,  però totes dues estan ben escrites i et porten a reflexionar.

John Boyne

El Pacifista

Ed. Empúries, 2013

Puntuació (sobre 5): 3

__________________________

Paolo Giordano

El cos humà

Ed. Edicions, 62, 2013

Puntuació (sobre 5): 3