Selecció de Sant Jordi (2a entrega)

Image        Image        Image       Image

 

Aprofitant aquests dies de vacances per llegir alguns llibres dels anomenats “crossover” que traduit vindria a ser juvenils però aptes per a adults, he ensopegat amb uns quants llibres molt recomanables per a joves a partir de 12-14 anys.

Comencem pel premi Edebé La tomba d’Aurora K. de Pere Riera, un periodista que va viure la guerra de Bòsnia i que es val d’aquesta experiència per a confegir una bona novel·la sobre la supervivència, l’odi i el perdó. Interessant i de bon llegir.

Una altra novel·la força dura però per desgràcia molt real i actual sobre conflctes entre races, El mur de William Sutcliffe. En aquest cas la novel·la ens parla de la zona de Cisjordània i de la disputa sobre la terra entre jueus i palestins. Un conflicte que per vell ja no ocupa gaire pàgines als diaris però que és ben actual per a les persones que hi topen cada dia de la seva vida. Ben narrat el conflicte intern  i extern d’un noi jueu que de cop es veu a l’altra banda del mur que separa les dues comunitats.

Dues novel·les més que posen a joves en situacions difícils. Temes ben diferents, intriga detectivesca que atrapa: de l’Àngel Burgas Noel et busca una interessant trama- un jove es desperta a l’hospital sense recordar ni qui és ni què li ha passat – que dóna moltes voltes i que et manté en tensió fins la resolució final. L’altra és La doble vida de Cassiel Roadnight de Jenny Valentine on un jove que viu al carrer veu l’oportunitat de fer-se passar per un jove desaparegut dos anys abans.

Les quatre m’han agradat força, cadascuna en el seu estil, però totes recomanables.

Nadal 2

Seguint amb la llista de llibres recomanats per regalar o comprar aquestes festes, ara tocaria mirar llibres per a cicle superior, ESO i Batxillerat. Edats difícils perquè hi ha diferències molt grans entre la capacitat lectora de nois i noies de la mateixa edat. A la biblioteca veig nanos de 5è i 6è que només llegeixen còmics del Detectiu Conan o del Geronimo Stilton, mentre d’altres ja prefereixen novel·les com El peatge màgic, Finis mundi, L’illa del tresor  o Els jocs de la fam.

Tots ells llibres molt recomanables igual que els del Diari del Greg, Tom Gates, Elvis Riboldi, etc. , totes aquestes sèries que han aparegut els darrers anys en  format de diari adolescent que barreja dibuixos i text i en els quals es parla de les inquietuds de la primera adolescència amb gran sentit de l’humor .

Canviant de temática podem trobar altres llibres interessants per a aquesta franja àmplia d’edat :

Wonder un gran llibre  sobre un noi intel·ligent i amb molt sentit de l’humor però amb una greu deformitat física el que li comporta  problemas de convivència a l’institut i també a la família. Ben estructurat amb diferents punts de vista, té el punt de cruesa i el punt de sucre adequats.

D’aquest llibre us en vaig parlar fa molt poc : Vango un llibre d’aventures constants que enganxa.

Novel·les de caire detectivesc o políciac: podem trobar des de La Penya dels Tigres, passar a les clàssiques del Sherlock Holmes o l’Agatha Christie, les aventures d’en Flanagan o de la Wendy, fins a llibres com el recent Ulls negres un thriller que es llegeix sense respirar i la protagonista del qual és una noia de 16 anys que viu al carrer.

De caire més romàntic trobem llibres com  I’ll be there . Sempre amb tu o No està escrit a les estrelles. El primer no l’he llegit però ha rebut molt bones crítiques. El segon parla d’una relació entre dos nois malalts de càncer. Tot i que hi ha algun  element una mica estrany a l’obra, la relació dels nois entre ells i la seva convivència amb la malaltia, té prou interés i versemblança.

Com ja sabeu de la meva dèria pels àlbums il·lustrats n’hi ha una bona colla per a totes les edats i de tots els temes:  emocions, emigració, pacifisme, amor, humor, novel·les , contes clàssics,… . Sense oblidar tampoc els còmics tipus Tintín, Sergi Grapes, Spirou i Astèrix. Aquest darrer   té aventura nova a terres escoceses ajudant els Pictes en una història força divertida.

(Si voleu veure algunes de les portades dels llibres esmentats, podeu clicar a l’opció Nadal 2 de l’opció  Pinterest que trobareu a l’esquerra d’aquesta entrada)

Aventures al 100 per 100

Avui us parlo d’un llibre que és aventura en estat pur. Un llibre que s’inicia a París el 1934 en el precís moment en que el nostre protagonista està a punt de fer el pas decisiu de la seva vida :

” Quaranta homes vestits de blanc estaven estirats a terra.

Semblaven un camp de neu. Les orenetes, sense parar de fer refilets, passaven a frec dels cossos. Milers de persones contemplaven l’espectacle. Notre-Dame de París projectava la seva ombra damunt la multitud reunida. (…)

En Vango tenia els ulls clucs. Encara no havia fet vint anys. Era el gran dia de la seva vida. Una inmensa felicitat l’envaïa . Ben aviat seria capellà.”

Amb aquest inici us preguntareu: com pot ser això un llibre d’aventures? Doncs ho és, un llibre per contenir la respiració, ple de personatges i fils argumentals paral·lels que t’obliguen a estar atent i a no saltar-se ni una coma del text. Personatges clàssics, però ben dibuixats, atractius, amb diferents nivells d’implicació en la història central que transcorre a Europa en el periode d’entreguerres.

Us podeu enamorar d’en Vango, el protagonista d’origen desconegut, de l’Ethel òrfena rica i bonica i certament intrèpida, o del comisari francès, o del comandant alemany o de …  Tots els personatges tenen un atractiu vital i de tots en voldries saber més, seguir-los des de sempre per saber per què són allà i com han arribat a aquell atzucac.

Aquest llibre només té un problema, no hi ha res perfecte, i és que Estrella Polar, l’editorial que el va publicar, no explica que la història està dividida en dos volums i que el segon no està previst que aparegui en català ara com ara. Una veritable pena ! Però no us deixeu vèncer per aquesta petitesa i llegiu Vango, si en venen molts és possible que s’animin a fer-ne la traducció!.

VANGO de Timothée De Fombelle. Ed. Estrella Polar, 2013  Col. La Via Làctia. 395 pgs.

Nova triologia

Seguint el camí iniciat (o re-iniciat) pels Jocs de la fam, trobem ara a les llibreries una saga ideada per Veronica Roth. De moment dos títols traduïts Divergent i Insurgent.

També amb una noia de protagonista dins una societat estructurada en faccions recuperant, en certa mesura,  la visió de la societat ideal dels grecs: Erudits, cordials, abnegats, veraços i valents – perdoneu si els noms de les faccions no s’ajusten del tot, l’he llegit en castellà- que vindrien a ser els savis, els pagesos i els soldats dels grecs. A diferència de l’ideal grec però, aquí no governen els savis sinò els abnegats, ja que  es  considera que sempre  procuren pel bé comú i per tant són incorruptibles i poc ambiciosos.

La Tris, la protagonista de la nostra història neix en una família abnegada, però en complir els 16 anys els nois i noies, en una cerimonia de pas, poden decidir formar part d’altres faccions que s’ajustin més a la seva manera de fer i de sentir. On anirà la Tris? Seguirà el camí dels seus pares? Què la fa diferent dels altres nois i noies?

Les dues entregues que he llegit fins ara són d’acció força trepidant sense la parafernàlia de maquillatges i vestuaris que trobavem als Jocs i es podria definir com menys cruel i sanguinària.

Per a qui agradin aquestes distopies, és tant o més aconsellable que la triologia de la Suzanne Collins.

Divergent (1), Insurgent (2) de Veronica Roth. Editats en català per Estrella Polar i en castellà per Molino.

Àlbums

Des de fa uns anys sóc una incondicional dels anomenats àlbums il·lustrats. M’agraden molt, de tots els temes i per a totes les edats.

Actualment la majoria d’editorials que s’hi dediquen en fan unes edicions molt acurades i els il·lustradors són autèntics creadors que saben plasmar les idees i el sentir del text amb gran sensibilitat i destresa artística, això quan no són a l’hora dibuixants i escriptors o quan el llibre no conté gens de text i tot es basa en les il·lustracions.

Il·lustradors com en Benjamin Lacombe, Rebecca Dautremer, Shaun Tan, Ignasi Blanch, Jimmy Liao, Roberto Innocenti,  … fan una llarga llista d’artistes inspirats que donen vida a molts personatges de manera creativa i original.

Tot això ve al cas perquè la Generalitat de Catalunya, a través dels seus seminaris d’ “El gust per la lectura” ha elaborat un magnífic dossier sobre àlbums il·lustrats amb propostes per  treballar-los a classe en tots els nivells educatius, des del cicle inicial fins a ESO, i a tots nivells des de l’análisi de l’estil dels dibuixos, fins el tipus de lletra. És un dossier molt interessant amb propostes engrescadores i una àmplia bibliografía ben classificada per edats i temàtica.

A la biblioteca tenim alguns d’aquests àlbums per a qui en vulgui tastar i també disposem d’aquest dossier per si algú s’anima a treballar-ho a classe.

Més lectures estivals

Aquesta lectura és d’abans de les vacances: No està escrit a les estrelles d’en John Green. La defineixen com el “love story” de les noves generacions, però crec que es mereix més que aquesta simple comparació. Si que és cert que es tracta d’una història d’amor i que hi ha la malaltia entremig que fa trontollar la relació, però és més. L’evolució dels protagonistes va més enllà i la seva relació amb el càncer és molt més punyent i realista que en altres novel·les sobre el tema.

Sobta una mica la figura de l’escriptor holandés que els fa, en certa manera, de gurú. És una mica massa desagradable, però dóna un cert contrapunt que tampoc fa mal a l’obra en sí.

Reconec que personalment el tema de les malalties no és una de les meves opcions preferides, però vaig trobar que aquest llibre sap plantejar prou bé l’estat mental i emocional de les persones que s’hi enfronten, els malalts i les famílies,  sobretot quan parlem de gent molt jove.

John Green

No està escrit a les estrelles

Ed. Estrella Polar, 2012

Puntuació (sobre 5): 3