Amants de les llengües o no

El d’avui és un llibre absolutament imprescindible per a qualsevol persona a qui agradin les llengües i també per als que encara no s’hi han aficionat. Un llibre que desperta la curiositat i l’amor per les paraules vinguin d’on vinguin.

Lost in translation és un petit àlbum il·lustrat que ens fa descobrir tot un món d’expressions, de sentiments, de situacions, de circumstàncies, per a  definir les quals algunes cultures i llengües han trobat una paraula. Una sola paraula per explicar el reflex de la lluna a l’aigua com un camí o la sensació d’estar acariciant els cabells de la persona estimada o el trobar la resposta correcta massa tard o …

A part de la curiositat per totes aquestes paraules, les il·lustracions són magnífiques i les explicacions plenes de poesia.

LOST051

Dones

cinc

Aquest és el llibre que hem posat al vestíbul de l’escola per commemorar el Dia Internacional de la Dona. No és una novetat, en anglès es va publicar el 1986, si que és la primera edició en català, i el tema segueix absolutament vigent.

I aquí teniu l’enllaç per poder accedir al text que serveix de presentació del llibre.

cinc-minuts

Dues recomanacions

Ja s’acaben les vacances d’estiu i aviat tornarem tots a les rutines de la feina i l’estudi, els dies es faran més curts, més freds (esperem) i més foscos i les hores que passarem a casa ens convidaran a la tranquil·litat i la lectura.

Per qui vulgui dedicar-se a llegir, dues recomanacions, les dues poden definir-se com a “crossover” aquesta etiqueta de moda per catalogar els llibres per a totes les edats. Aquests dos són bona lectura a partir dels 14-15 anys .

coberta_lamor_1                                                   el-único-e-incomparable-iván-portada

El primer és un llibre que inclou dos relats curts de l’escriptora xinesa de principis des segle XX Eileen Chang. Dos relats que ens parlen de la família, de l’amor, de les convencions socials, de la mentida i de la guerra que ho trastoca tot. Una lectura que sembla fàcil però que es queda en el pensament.

El segon llibre és sobre animals i l’escriu l’Ivan, el goril·la protagonista de la història. És una història que t’arriba al cor i que et fa reflexionar sobre els sentiments dels homes i dels animals.

Ramon Llull

Enguany es celebra l’any Llull per commemorar el 7è centenari de la mort de Ramon Llull (1232-1316), un dels màxims exponents de la cultura i el pensament europeus.

Català de Mallorques fou senescal de l’Infant en Jaume i feu vida de cortesà : matrimoni, fills, negocis,…  però  als 30 anys experimentà una profunda transformació, deixà família i cort i es convertí en defensor del cristianisme.

Els seu principal objectiu a partir d’aquell moment fou convertir infidels i a aquesta tasca es dedicà en cos i ànima.

Aprendre idiomes per a poder parlar els no cristians en la seva llengua, escriure llibres i tractats per a fer una difusió encara més àmplia de la seva fe,  viatjar per tota Europa i el nord d’Àfrica per predicar en els països dels infidels; a tot això va dedicar la seva vida a partir del moment de la seva entrega al cristianisme.

Va crear també un sistema filosòfic- Art – que integrava religió, filosofia, ciència, moral i ordre social, destinat a demostrar la superioritat del cristianisme sobre qualsevol altra religió.

Va escriure més de dues-centes obres entre les que destaquen Llibre de contemplació en Déu, Llibre de l’orde de cavalleria, Blanquerna i Fèlix o Llibre de les meravelles.

DSC_0334

 

 

L’amor fora de mapa

DSC_0280DSC_0282Dissabte 27 es va presentar a Sabadell, al Velòdrom de Can Balsach, el nou llibre d’en Roc Casagran.

L’acte va ser molt interessant amb l’actuació de Mireia Vives i Borja Penalba que han musicat els poemes que escriu en Llull, el protagonista d’aquesta nova novel·la d’en Roc. El públic que omplia la sala es va entregar a la simpatia dels cantants i a la dramatitzada presentació del llibre.

La novel·la en sí és molt original en el plantejament, en la construcció dels personatges i en l’excel·lent tria de la veu narrativa.

Una novel·la poètica, una novel·la amb poemes?  Crec que es pot classificar en les dues categories , és poètica perquè tota ella és un poema d’amor, i és una novel·la amb poemes perquè inclou moltes poesies integrades en el text i en la història que explica. I si, és una novel·la d’amor, però d’amor treballat, conscient i madurat que poc té a veure amb les foguerades adolescents.

Una lectura recomanable i recomanada.

 

 

 

Videoteca

Com ja deveu saber a la biblioteca també tenim un fons de pel·lícules per passar a les classes en moments puntuals: perque són pel·lícules basades en un llibre llegit a classe, perquè parlen d’un tema que s’ha treballat ens els dies anteriors, o d’altres vegades com a moment de relax després d’una esgotadora setmana d’exàmens, tot aprofitant per fer anglès o alemany.

Les darreres incorporacions a aquesta vidioteca són dues cintes de les quals es va parlar força la temporada passada. Per una banda tenim el documental realitzat per la televisió francesa Camino a la escuela, que ens posa en imatges les dificultats a què s’han d’enfrontar diàriament quatre nens de diferents llocs del món, per a poder arribar a l’escola.

D’altra banda també hem incorporat a la col·lecció la pel·lícula d’animació de Píxar que l’estiu passat va posar les emocions a flor de pell : Del revés (Inside out).

del revés          escuela

Aquell jove reporter

2114

Avui us volia comentar la magnífica exposició que es fa a la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 (c/ d’en Font, 25. Sabadell), sobre l’àlbum Tintin al Tibet per conmemorar els 50 anys de la seva publicació. L’exposició, que per problemas de drets d’autor, es titula “L’aventura d’aquell jove reporter belga al Tibet” ens mostra els referenst i la documentació que utilizà Hergé per escriure aquesta fascinant aventura.

Entre d’altres fonts d’informació, Hergé es va basar en l’expedició francesa a l’Annapurna comandada per Maurice Herzog, de la qual se’n celebren enguany els 65 anys. És per això que l’exposició combina les dues efemérides i, amb la col·laboració de la UES, han fet un muntatge molt interessant que aporta dades sobre aquesta expedició i sobre Tintin en aquest álbum concret.

A més l’exposició es complementa amb conferències sobre muntanyisme i sobre el Tibet i amb tallers d’escalada i de còmic.

En resum una activitat que pot interesar a un públic molt ampli i que val molt la pena de visitar.

Oberta fins el 10 de gener de 2016 i gratuita.

Sobre refugiats

Ara que totes les notícies parlen dels refugiats sirians i de la seva penosa situació a l’estació de Budapest o avui ja arribant a Austria o Munich entre aplaudiments dels austríacs i dels bavaresos solidaris que els donen menjar i un refugi més o menys temporal, no em puc estar de recomanar-vos dos llibres que parlen sobre el tema i que estan destinats al públic juvenil i adult i que narren dues històries reals de dos joves atrapats per la guerra, la intolerància, els traficants i la injustícia.

El primer ja té uns anys i narra el viatge des d’ Afganistan a Itàlia d’un noiet d’uns 8 anys que va a Pakistan amb la mare que vol protegir-lo dels talibans. Un dia la mare torna cap a Afganistan i, a partir d’aqui l’Enai s’haurà d’espavilar tot sol i buscar-se la vida creuant Iran, Turquia i Grècia fins arribar a Itàlia on l’acolliran finalment com a refugiat. En el mar hi ha cocodrils  de Fabio Geda (2011).

L’atre és més recent i ens explica la història d’una jove africana, que té el somni de participar a les Olimpíades de Pequin 2008. Les circumstàncies a Somàlia amb els senyors de la guerra dominant ara uns ara els altres a les ciutats, fan impossible l’entrenament, la participació en curses internacionals, la vida. Emprendrà el llarg camí que l’ha de portar a Europa amb totes les dificultats que això comporta. Còrrer sense por de Giuseppe Catozzella (2014). Aquest llibre és un dels nominats pel premi Protagonista Jove d’enguany.

Un clàssic de filosofia

Avui m’agradaria recomanar un clàssic del 1759, un conte d’aventures disbauxat i divertit però amb una profunda càrrega de veritat social. Em refereixo a Càndid de Voltaire i en una nova edició magnífica traduïda per Jordi Llovet , il·lustrada deliciosament per Quentin Blake i amb moltes notes aclaridores sobre qüestions històriques i raons de l’autor

A la contracoberta del llibre diu :

“El va escriure el 1759, però l’hauríem de llegir ara. Al cap i a la fi, el món continua sent “una cosa ben forassenyada i abominable”. I la millor manera d’entendre-ho és amb aquest conte filosòfic  divertidissim, clàssic i, per tant modern. 

Sense Càndid seríem menys savis. Sense Càndid riurìem menys. Sense Càndid ploraríem menys. Però sense Càndid també seríem més càndids, i això faria que “el millo dels mons possibles” fos un lloc encara més injust, inhabitable i cínic”.

No m’esperava gens el que he trobat en aquest llibre, he rigut amb ganes davant les aventures, desventures més aviat, d’aquest jove alemany abocat a una vida errant per culpa d’un petó. I si, rius, però també convida a reflexionar sobre moltes institucions, comportaments socials, costums i conflictes.

Voltaire

Càndid o l’optimisme

Ed. Blackie Books, 2014