Les millors de l’estiu

Vaig dir que comentaria en una entrada nova els llibres que mès m’han agradat aquest estiu i aquí està.

Dos taüts negres i dos de blancs d’en Pep Coll. Una família va ser assassinada al Pallars Jussà l’any 1943, hi va haver investigació i uns veïns de la família foren acusats i empresonats. Finalment però els van deixar en llibertat sense càrrecs i mai més es va obrir el sumari. En Pep Coll, nascut a la zona, ha decidit recuperar el cas i ens ofereix la seva versió dels fets en una trama que barreja realitat i ficció. Ben construïda, amb la llengua del Pallars i aportant dades biogràfiques de tots els personatges implicats en la trama i també de la zona, que era de pagès i ramadera i que ara, abandonada pels seus habitants, s’ha convertit en un refugi de carronyaires. Una novel·la de molt bon llegir. (Ed. Proa, 2013 Col. A tot vent, 596).

Ciutats de paper és una novel·la juvenil (?) que ens explica la recerca personal d’en Quentin Jacobsen, un adolescent  punt de graduar-se. En Quentin és un bon noi, sense dificultats ni a casa ni als estudis i sempre ha estat enamorat de la seva veïna i companya de classe Margo, tot i que ella ja fa anys que no li fa massa cas. Un nit però la Margo li demana ajuda. L’endemà ella desapareix i en Quentin farà tot el possible per trobar-la i en aquesta recerca es trobarà a sí mateix. Com a l’anterior novel·la d’en John GreenNo està escrit a les estrelles, els protagonistes no són el prototip de l’adolescent a l’ús a la literatura juvenil, tenen alguna cosa més, una capacitat d’instrospecció, d’humor i de raonament, que te’ls fa més creïbles i propers. (Ed. Fanbooks, 2014)

Nos vemos allá arribapremi Gouncourt, és una història difícil de classificar. Parla del retorn a casa dels soldats francesos que van lluitar a la Primera Guerra Mundial i parla d’amor i de por, de venjança i de corrupció. És una obra  esfereïdora pel que fa al retrat de l’ambició, és tendra per l’entrega dels amics, és dura per les condicions que retrata dels pobres soldats ferits que retornen a casa i es troben sense feina ni aixopluc de cap mena. Per desgràcia moltes de les trames que apareixen al llibre estan basades en fets reals. És un molt bon llibre. (Ed. Salamandra, 2014)

Per últim Las siete cajas una obra basada en els documents que l’autora, Dory Sontheimer, nascuda a Barcelona de pares alemanys, va trobar a l’altell de casa els pares. Cartes i documents oficials que li han permès reconstruïr la vida de la seva família, originàriament jueva, sota el govern nazi. Molt interessant pel fet de “viure” en persones reals els successius drames que van sacsejant la família. Altament recomanable. ( Ed. Circe, 2014)

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s