Un clàssic de filosofia

Avui m’agradaria recomanar un clàssic del 1759, un conte d’aventures disbauxat i divertit però amb una profunda càrrega de veritat social. Em refereixo a Càndid de Voltaire i en una nova edició magnífica traduïda per Jordi Llovet , il·lustrada deliciosament per Quentin Blake i amb moltes notes aclaridores sobre qüestions històriques i raons de l’autor

A la contracoberta del llibre diu :

“El va escriure el 1759, però l’hauríem de llegir ara. Al cap i a la fi, el món continua sent “una cosa ben forassenyada i abominable”. I la millor manera d’entendre-ho és amb aquest conte filosòfic  divertidissim, clàssic i, per tant modern. 

Sense Càndid seríem menys savis. Sense Càndid riurìem menys. Sense Càndid ploraríem menys. Però sense Càndid també seríem més càndids, i això faria que “el millo dels mons possibles” fos un lloc encara més injust, inhabitable i cínic”.

No m’esperava gens el que he trobat en aquest llibre, he rigut amb ganes davant les aventures, desventures més aviat, d’aquest jove alemany abocat a una vida errant per culpa d’un petó. I si, rius, però també convida a reflexionar sobre moltes institucions, comportaments socials, costums i conflictes.

Voltaire

Càndid o l’optimisme

Ed. Blackie Books, 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s