Teatre: CINCO HORAS CON MARIO

Fa uns dies amb alumnes de 1r i 2n de Batxillerat vam anar a teatre a veure l’adaptció d’un clàssic (ja es mereix aquest nom) de la literatura castellana: Cinco horas con Mario de Miguel Delibes.

Aquesta novel·la, que utilitza la vetlla d’un mort per explicar l’Espanya dels anys 60, és un retrat força real de la vida de la classe mitja-baixa: la dels funcionaris lligats de grat per força al règim, i també de les dificultats de les dones de l’època per adquirir una mica d’educació en el sentit intel·lectual del terme.

La Carmen que vetlla el seu marit, un professor amb tendències liberals mort d’un infart , és una dona sense cultura ni ganes de tenir-ne, entregada a la casa, el marit i els fills, perquè és el que tocava, però absolutament insatisfeta en tots els àmbits de la seva vida.

L’adaptació teatral ja fa molts anys que volta pels escenaris de tota Espanya però ara ha canviat de protagonista, la Mentxu ja no és la gran Lola Herrera sinó la Natalia Millán a qui   potser li manca una mica de personalitat, una mica de “vida” per donar tota la magnitud que reclama aquest  monòleg.

La posada en escena tampoc és un gran encert i hi ha algunes llacunes en relació als mobles i les actituds de la protagonista.

Tot i aquestes petites crítiques, el text segueix sent un gran text i en general va agradar força.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s