Inici de Càntic en el Temple.

Ara digueu:
La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç, comencem a segar
el blat madur, i amb ell, les males herbes.

Ah! Joves llavis desclosos després de la foscor,
si sabíeu com l’alba ens ha trigat,
com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra.

Però hem viscut per a salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.

Vàrem mirar ben al lluny del desert,
devallàrem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims,
pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu:
Nosaltres escoltem les veus del vent
per l’alta mar d’espigues.

Ara digueu:
Ens mantindrem fidels per sempre més
al servei d’aquest poble.

Salvador Espriu

Potser és aprofitar una mica el moment, però és que avui ve molt de gust tornar-lo a llegir, degustar cada vers, cada paraula, cada sentiment.

Diada espléndida! No podem fer altra cosa que felicitar-nos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s